(Text del llibre en castellà) Herba mora és el nom d'una planta, una mala herba comuna que comparteix amb la literatura el poder de mitigar el dolor i amb les dones la mala fama, ja que d'una i d'altres s'ha anat dient al llarg dels segles que són tòxiques i de mala ralea, molt inclinades a les males passions. Herba mora és també el títol d'aquesta novel·la, que intenta tornar a la vida privada el protagonisme que li correspon, prenent com a pretext la figura de Descartes. Testimoni privilegiat de les aventures del gran filòsof són tres dones ben diferents: la reina Cristina de Suècia, que el va allotjar en el seu castell pocs mesos abans de la seva mort; seva amant holandesa Hélène Jans i Inés Andrade, una estudiant d'avui obstinada a mostrar el perfil més íntim de Descartes, el d'un home que no va saber estimar i viure en aquest buit trist que deixa la passió mal cuidada. D'amor i saviesa, d'humor i ironia està fet Herba mora, un llibre on apareixen cartes de fa tres-cents anys al costat de correus electrònics de segle xxi, conjurs per atreure amants retrets i esborranys de poemes, fragments d'assaig i històries tan antigues i belles com llençols de fil. Pastant aquests ingredients fins a aconseguir una magnífica novel·la hi ha el talent de Teresa Moure i la seva afició per la paraula, perquè les paraules, si estan ben escollides, poden calmar el dolor com analgèsics i prolongar el plaer com afrodisíacs.