No hi ha res com una bona història, però tampoc no hi ha ningú com ella, aquesta dona que sembla la resposta a les teves il·lusions més precioses. Tere, funcionària interina i aspirant a escriptora, ho té molt clar, i Alba, empleada de la copisteria a qui acostuma a anar, també, encara que a la seva manera. És una llàstima que no coincideixin en les respectives aspiracions sentimentals, tan dispars. Però qui sap, potser aquest relat sobre la dama trista, una misteriosa jove que hauria viscut en aquesta mateixa ciutat fa més de seixanta anys, sigui la solució als anhels de totes dues. Totes dues s'embarcaran en un projecte de curtmetratge sobre la seva desventurada existència i l'estrany do que tant la va martiritzar amb l'únic objectiu d'assolir els seus somnis. Mentrestant, les coses i la gent semblen conspirar per evitar-ho, però mai no s'ha dit que la creació sigui fàcil. En aquesta nova novel·la, l'autora abandona els terrenys habituals de la ciència ficció i indaga en el procés mateix de l'escriptura des d'unes vides quotidianes. Amb La dama trista, Regueiro es va plantejar parlar del valor de les històries i la vocació d'algunes persones per explicar-les, al marge del seu talent: històries com a eina d'apoderament i com el bitllet per assolir un somni impossible; com a punt de trobada d'éssers diametralment oposats i, en resum, com a arma i escut davant de la realitat grisa del dia a dia.