(Text del llibre en castellà) Un professor d'espanyol arriba al Marroc amb el vague propòsit de concloure una novel·la. S'instal·la a Mimoun, un poble de l'Atlas, i allà es plana sobre ell un estrany teixit de relacions en el qual els personatges es mouen, ensopeguen i desapareixen com boles d'un billar americà. Francesc, Hassan, Aixa, Rachida o Charpent són per a Manuel, el narrador-protagonista, éssers enigmàtics sobre els quals projecta el seu propi desconcert. Però és Charpent, un misteriós exiliat, qui, amb el seu procés autodestructor, li ofereix a Manuel el contrapunt més exacte del seu propi destí, resumit en les paraules de Rilke: «Oh, Senyor, concedeix a cadascú la seva pròpia mort.» El Marroc de Mimoun no és un marc exòtic, sinó un espai palpitant i hostil on els personatges busquen la força necessària per continuar vivint. Escrita en un estil contingut, més suggerent que indicatiu, és a el mateix temps una narració tensa i passional que no amaga la seva pretensió catàrtica. Vint anys després de la seva primera edició, Mimoun, la primera novel·la de Rafael Chirbes, que va ser tan ben acollida per la crítica i els lectors, segueix brillant en la seva narrativa com una joia d'inquietant bellesa.