L'escriptor belga Georges Eekhoud sempre es va sentir atret pels petits delinqüents, els presos, els joves mariners, els soldats de lleva o els rudes camperols emigrats i perduts a la gran ciutat. La seva atracció per aquests nois del rierol el va portar a escriure molts relats de marcat to homoeròtic, en què la seva audàcia es va anar incrementant amb el pas del temps fins a arribar a publicar històries en què l'amor entre homes ocupa la centralitat de la trama. No li resultaria de franc, ja que la publicació de la seva novel·la més audaç, Escal-Vigor, el portaria davant dels tribunals acusat d'indecència pública. En aquest volum seleccionem nou dels seus relats més audaços, escrits a finals del segle XIX, donant mostres d'una valentia que avui som incapaços de valorar justament. Un bell soldat expulsat de l'exèrcit per actes deshonestos; una parella de joves lladres que viu el seu amor sense amagar-lo, refugiant-se en el submón de la delinqüència conscients que la societat benpensant mai no acceptarà aquest amor; dos nois, gairebé oposats, que a l'internat descobriran el que en realitat encobreix l'assetjament del més fort cap al més feble; un adolescent desarrapat que s'enamora de qui mai no hauria imaginat, als antípodes socials; un petit lladregot, aprenent de criminal, que descobreix l'amor heterodox i la ideologia social alhora... Casernes, internats, presons, salons de ball populars, ravals, dormitoris comuns, un pot sobre les aigües d'un riu ample conduït per dos joves remers “guapos com grumetes”... tots els escenaris, tots els ambients, tots els personatges van resultar útils a aquest autor, a qui algú ha anomenat el Pasolini de Flandes, per intentar demostrar que l'amor entre persones del mateix sexe era legítim, que la societat que prohibia aquest tipus d'amor, era també la que subjugava els més pobres, en una època en què aquests sentiments mereixien el rebuig general i la seva defensa no resultava innòcua.