Rio de Janeiro, a mitjans de la dècada de 1980. Al crepuscle de les seves vides, dues germanes argentines evoquen el passat i departeixen sobre els amors d'una veïna més jove, també argentina, exiliada política, les experiències sentimentals de la qual coneixem el traslluç de les seves vides xafarderies. Res més commovedor, apassionant i divertit que els diàlegs d'aquestes dues ancianes per mostrar fins a quin punt les històries de cors simples no són res més que melodrames. A Cau la nit tropical, Puig eleva a la categoria de literatura l'última baula de la cultura popular que li faltava per conquerir: la xafarderia. El seu conegut mestratge per al diàleg col·loquial i el mimetisme dels clixés expressius dels personatges s'uneixen a la seva torbadora habilitat per mostrar tota la veritat que hi ha al material amb què es construeix la novel·la rosa.