L'amor de l'inrevés és l'autobiografia sentimental d'un noi que descobreix que el seu cor està podrit per una malaltia maligna: l'homosexualitat: «El 1977, als quinze anys d'edat, quan vaig tenir la certesa definitiva que era homosexual, em vaig jurar a mi mateix, aterrit, que ningú ho sabria mai. Com la de Scarlett O'Hara a Allò que el vent s'endugué, va ser una promesa solemne. El 2006, però, em vaig casar amb un home en una cerimònia civil davant cent cinquanta convidats, entre els quals hi havia els meus amics de la infància, els meus companys d'estudis, els meus companys de feina i tota la meva família. En aquests vint-i-anys que havien transcorregut entre una data i una altra, jo havia patit una metamorfosi inversa a la de Gregorio Samsa: havia deixat de ser un escarabat i m'havia anat convertint poc a poc en un ésser humà. » Amb una sinceritat de vegades feridor, l'autor explica aquí la seva pròpia vida, exemplar en el sentit clàssic: serveix per entreveure les debilitats i les grandeses de la naturalesa humana. I així, vam assistir a la descoberta de la seva condició sexual, els primers amors, els problemes psicològics derivats de la seva inadaptació, la teràpia conductual que va realitzar per canviar les seves inclinacions, el sexe, les primeres relacions, els contactes amb el món gai i el descobriment progressiu i tardà de la felicitat. Una obra arrasadora i excepcional que rememora dècades de màscares, temptejos i exploracions, en un trajecte primer dolorós i després alliberador cap al coneixement d'un mateix; però també el retrat d'una societat infectada per la intolerància i pel prejudici, que busca malalties imaginàries per marcar el seu propi territori moral. «D'una densitat humana admirable ... Un llibre com el de Luisgé Martín seria superflu en un món més afectuós que el nostre» (Fernando Aramburu). «El millor llibre que he llegit en molt de temps» (Anna Caballé, El País).