Per què ens preocupem tant per les mentides que ens expliquen els altres, i tan poc per les que ens expliquem a nosaltres mateixos? Perquè entre tu i jo, deixem d'enganyar-nos i siguem sincers, ¿quan va ser l'última vegada que va sortir per la boca una petita mentida piadosa? O, fins i tot millor, quin va ser la millor de les pel·lícules que t'has muntat en el teu cap? Potser per intentar aparentar, per evitar la realitat, per sentir-te acceptat, o potser per no fer mal a una altra persona. Aquesta novel·la ens parla justament d'això. Dels drames que ens vam crear, de les històries que relatem i de les mentides, conscients o no, que ens expliquem. Amb dos protagonistes, Eric i Dave, un script que parla de l'amor (¿real?) Amb il·lusions, papallones, traïcions i, sobretot, mentides. Perquè tota mentida té la seva veritat, i tota veritat la seva mentida, en un escenari tan àcid i contradictori com és el de la realitat d'un Madrid xulesc i hospitalari, sorollós i addictiu, estressant i apassionant, orgullós ... i molt.