(Text del llibre en castellà) Sinopsi: amor Els pares de Cristina Esquivel, un geriatre a la qual han trobat estrangulada al seu pis de Madrid, contracten el detectiu Arturo Zarco perquè trobi a l'assassí. En realitat, el que esperen és inculpar Jalal, el paleta marroquí amb el qual estava casada Cristina, i que ara té la custòdia de la filla de tots dos. Zarco és un detectiu molt poc convencional; quaranta anys, gai, i encara estretament lligat a la Paula, la seva exdona, a la qual cuentay amb la qual discuteix per telèfon les vicissituds de la investigació, i fins els detalls de les seves fascinacions eròtiques. Però sota la superfície de les xerrades, després del relat d'anar i venir de veïns sospitosos i de presumptes implicats, la conversa telefònica entre el detectiu i Paula es converteix en un pretext per a la dominació i la venjança, per al dany que es volen infligir dos personatges que s'odien, s'estimen, es necessiten i es repel·leixen. Fins que el forcejament dialèctic entre Zarco i Paula queda, de sobte, interromput pel diari de la malaltia de Llum, una de les veïnes de la geriatra assassinada, i mare d'Olmo, el jovenet que fascina i pertorba a Zarco.
I un relat interfereix en l'altre relat, i l'encant i la seducció del que reconeixible se suspenen. Queda també en suspens el clímax de l'desvetllament, i el lector es veu obligat a participar ia pensar sobre el sentit de la interferència, mentre Llum escriu la narració minuciosa de l'assassinat de gairebé tots els seus veïns, parla de la seva dieta, els seus vicis i les seves menstruacions perdudes, del seu psiquiatre, el doctor Bartoldi, de l'daltonisme del seu fill Olmo, de la responsabilitat de la ficció, de les mentides de les veritats i de les veritats de les mentides.
Black, black, black és una esplèndida novel·la negra que pot llegir-se com a tal, però també, i sobretot, com una altra cosa, ja que la Marta Sanz ens proposa una lectura insurgent sobre la violència de sistema, sobre la seva imperfecció, un relat on la idea el crim com a resultat de la fricció social, d'alguna cosa més terrible que les patologies, obre la possibilitat d'una investigació psicològica que aprofundeixi en les relacions de causa i efecte i no es basi només en les proves de laboratori i en les taules dels forenses. Es tracta, doncs, d'una ficció on la violència inexplicable acaba ajustant-se a el raonament lògic i el "imperceptible" surt a la llum amb tota la potència que té el sinistre, aquest "sinistre familiar" de què parlava Freud. I aquesta és la concepció, política i retòrica, que sustenta aquesta novel·la policíaca intel·ligent, divertida i subversiva.