(Text del llibre en castellà) Sinopsi: El 7 de desembre de 1990 el escriptor cubà Reinaldo Arenas, en fase terminal de la SIDA, es suïcidava a Nova York deixant aquest estremidor testimoni personal i polític, que va acabar tot just uns dies abans de posar fi a la seva vida. Arenas, en efecte, reunia les tres condicions més idònies per a convertir-se en un dels molts pàries engendrats per l'infern inquisitorial i carcerari de la Cuba castrista: ser escriptor, homosexual i dissident. Silenciïn o no la presència d'aquest llibre interessats en perpetuar l'engany, desitgem que siguin cada vegada menys els que encara diguin que ignoren què encobria, i encobreix, el cèlebre «paradís caribeny» de l'patriarca Fidel Castro. Dels baixos fons de l'Havana, on repten els exclosos de el sistema, de la dificultat de viure, un cop a l'exterior, negant-se a la discreta neutralitat que l'esquerra benpensant espera d'un exiliat cubà, la vida d'Arenas va ser, molt a pesar seu, una contínua peripècia vital i intel·lectual.