Un testimoni imprescindible per entendre l'esfondrament del mite de la Revolució cubana. Una edició commemorativa als 30 anys de la primera publicació. El desembre del 1990, Reinaldo Arenas, molt malalt de SIDA, se suïcidava a Nova York deixant aquest estremidor testimoni personal i polític, unes memòries a què havia posat el punt final tot just uns dies abans d'acabar amb la seva vida. Arenas reunia les tres condicions ideals per convertir-se en un dels molts pàries perseguits pel règim carcerari de la Cuba castrista: era escriptor, homosexual i dissident. La recuperació d'aquest testimoni, ia un clàssic, posa en evidència que, trenta anys després d'aquell crit esgarrifós, encara se silencia i empresona intel·lectuals i opositors, i continua sent més oportuna que mai aquesta reivindicació dels drets civils i personals, ara que semblen estar en un continu retrocés. Dels baixos fons de l'Havana, on malviuen els exclosos del sistema, a l'opressió a l'exterior, la vida d'Arenas va ser, molt a desgrat seu, una delicada i compromesa peripècia vital i intel·lectual.