Pasolini desplega la llengua de la societat marginal dels anys cinquanta per explicar una història –violenta i dura, tràgica i valenta– voluntàriament diferent de la Itàlia glamurosa que se solia projectar. Una vida violenta, publicada originàriament l’any 1959, és l’obra amb la qual culmina l’etapa literària de Pier Paolo Pasolini, anterior a la seva dedicació al cinema, i és considerada com un dels títols principals de la narrativa italiana de postguerra. Ambientada en el baix proletariat romà dels anys cinquanta, la novel·la ressegueix la història d’en Tommaso –personatge creat de forma magistral–, un jove delinqüent dels suburbis romans en l’etapa de formació d’una consciència pròpia, i al qual espera un tràgic destí. La història d’en Tommaso, narrada d’una forma crua i realista, evidencia la pietat i l’amor de l’autor per un món marginal. «Una novel·la lúcida i despiadada, sobre les persones i els fets, dels ambients i de la fatalitat.» Carlo Emilio Gadda, escriptor.