Una temporada a l’infern és un dels poemes més originals en la història de la literatura. Entendre’l monolíticament, com si fos una peça perfectament acabada i coherent, és gairebé impossible: prova d’això són les múltiples interpretacions que se n’han fet. Són innegables, però, la força i la visceralitat que es desprenen de la veu de Rimbaud. A Una temporada a l’infern, Rimbaud es disposa a recuperar la clau d’un antic festí on «tots els cors s’obrien, on corrien tots els vins».