A Les veus de Marràqueix Elias Canetti ens descriu d’una manera atípica el viatge que va fer a aquesta ciutat l’any 1954. Al llarg del llibre, Canetti fa aparèixer les idiosincràsies, trets i gestos d’una tradició que ell no coneixia a partir de diverses imatges i retrata els múltiples vessants d’aquesta ciutat. Les veus de Marràqueix és el resultat de confrontar-se amb una realitat que no és la pròpia, a partir de tenacitat d’observar les peculiaritats que s’amaguen en un món desconegut; és el testimoni d’un viatger que va mirar de captar l’essencial d’un món desconegut parant atenció als sorolls, els rugits, els brams i les veus d’una ciutat efervescent.