«Si no se'n parla, no existeix». I així, al silenci, viuen infinitud d'històries que esperen una oportunitat per ser explicades. Com passa amb les teràpies de conversió cap a les persones LGTBIQ+. Però, existeixen al nostre país? I, sobretot, què és el que passa en aquestes sessions? És un mer acompanyament, com sosté l'Església Catòlica, o és una cosa més? Com s'afronta una vida després de tant de turment emocional? Aquesta història, sincera i propera, recull un testimoniatge del que ha passat en aquelles suposades sessions d'acompanyament, presentant les experiències i el desenvolupament vital d'un dels seus participants, i, el més important, la seva adaptació posterior a un món nou, diferent de tot el que havia conegut abans. «La por obliga a l'ocultació, persuadeix de guardar la història en un calaix, a modificar la veu, la persona i el text. […] Oh, feliç culpa! és una reflexió honesta sobre la relació amb els fantasmes, sobre quant pot arribar a determinar el mal i què hi podem fer». Del pròleg de Víctor Mora.