Si Vigilar i castigar, publicat el 1975, encara és avui el llibre de Michel Foucault que més circulació va tenir per fora dels àmbits acadèmics, Microfísica del poder, del 1977, és el primer llibre d'intervencions polítiques de l'autor, que va permetre que molts lectors fora de França accedissin a un registre del seu pensament que només estava disponible en cercles especialitzats o en revistes de la militància contracultural. Així, en desplegar els grans eixos dels seus treballs històrics en clau de diàleg i discussió, va exercir un paper decisiu en la difusió i la recepció de la seva obra. En converses amb interlocutors com Gilles Deleuze, Jacques Rancière o André Glucksmann, Foucault aborda l'anàlisi del present, no com a crònica o interpretació d'esdeveniments, sinó en relació amb els seus propis interessos i inquietuds. Així, el llibre comença amb un recorregut per la seva obra, des d'Història de la bogeria fins a Vigilar i castigar, en una mena de guia conceptual de lectura. Però aquí apareix sobretot un Foucault ficat de ple en els debats que van travessar l'esquerra francesa a la dècada del 1970, quan les estructures dels partits van cruixir i el comunisme va entrar en una crisi que seria irreversible. Foucault es pregunta què vol dir ser d'esquerra, i si és possible –i com– construir una esquerra no jeràrquica, no estatista, no totalitària. No només articula una crítica filosa de l'esquerra quan aquesta posició comportava costos, sinó que ho fa des d'una perspectiva política llibertària, oberta a repensar el lloc de les masses i de la revolta. Reflexiona també sobre el rol dels intel·lectuals, que ja no estan cridats a construir sistemes universals oa erigir-se en portaveus esclarits, sinó a analitzar l'especificitat dels mecanismes de poder, a construir a poc a poc un saber estratègic atent a les lluites locals a les presons, els psiquiàtrics, les institucions educatives. Es tracta d'afinar la teoria com a capsa d'eines per captar com funciona la xarxa del poder, que disciplina els cossos sense repressió, sense violència. Amb pròleg d'Edgardo Castro, que restitueix el context i les pistes imprescindibles per entendre les posicions en joc, aquesta nova edició de Microfísica del poder recupera per als lectors una obra ja clàssica de Foucault, els plantejos del qual no han perdut cap vigència.