(Text del llibre en castellà) «Jo crec escriu Elizabeth Duval a Reina - que estava enamorada d'ella perquè era com un personatge novel·lesc, una gran aparició de l'atzar, una força sense rumb ni direcció alguna.» Encara que al llarg de la història el dilema entre l'escriptura o la vida ha influït en nombroses obres, la veritat és que la resposta més assenyada sempre va estar a la vista de tot el món, tal com podem deduir amb la lectura d'aquest llibre : la literatura i la vida. Estudiant a París de Filosofia i Lletres Modernes, l'escriptora i activista Elizabeth Duval (Alcalá d'Henares, 2000) inicia un diari que inevitablement acaba transformant la seva realitat, intervinguda per una mena de concepció novel·lesca de la pròpia existència. Amb un talent excepcional per fer dialogar la seva prosa amb la història de les idees, proposant així un interessant dispositiu d'estimulació intel·lectual, al llarg de Reina circulen nombrosos assumptes que zigzaguegen entre les esferes del que és públic i el privat. Entre els seus temes destaquen la vida universitària com a iniciació a la maduresa, la política sota el capitalisme tardà, o l'amor postadolescent des d'una òptica que desborda totes les nostres expectatives sobre l'assumpte i el sublima en una reflexió sobre els afectes i el desig tan universal com radicalment nova.