Però ell es mostrava més tranquil que mai quan es tractava de la qüestió de deixar la seva terra: quan en tens una, és impossible abandonar-la. Sempre la portes amb tu. Així que, quin sentit té marxar? Aleshores jo era incapaç d’entendre tot allò. No tenia ni idea del que significava tenir una terra. No tenia ni idea del que significava viure un cop d’estat. El Cemal sí, perquè ell ja en portava tres. Jo estava assegut amb els braços penjant al costat del meu oncle, que no era el meu oncle en el sentit estricte de la paraula, i no tenia res a la ment: cap terra, cap lloc on dirigir-me. No entenia res. Dins del cap, els tancs m’anaven d’una templa a l’altra.