(Text del llibre en castellà) Ens trobem davant d'una història d'amor, el d'una mare que va saber que un dels seus dos bessons no se sentia un nen. Una mare que va lluitar per comprendre i acceptar la diversitat existent en aquest món tan intolerant i poc sensible davant qüestions com l'orientació sexual i la identitat de gènere. Un llibre molt i molt necessari i que haurien de receptar a totes aquestes ments retrògrades que segueixen tacant l'honor de la raça humana. L'autora narra amb una gran sensibilitat la història de la família Maines, amb les seves grans diferències a l'hora d'assimilar la transició de Wyatt a Nicole. Un relat que s'enfronta als prejudicis, un pare que canvia el seu punt de vista inicial per acabar convertint-se en un defensor a ultrança dels drets de les persones trans. No va ser fàcil: «Waynte sentia l'impuls de protegir la seva filla i defensar els seus drets quan altres li deien o li escrivien coses horribles, però encara li costava fins i tot dir Nicole». Però l'amor familiar tot ho mou. I bona prova d'això aquest aquest llibre, que compta amb una acurada edició. Una obra que ens farà reflexionar, que ens commourà i ens emocionarà. «L'única prova fiable per esbrinar el gènere d'una persona és la realitat de la seva vida, la vida que vivim cada dia. No hi ha dubte que la millor manera de jutjar el gènere d'una persona no és un examen qüestionable i degradant. La millor manera de jutjar el gènere d'una persona és saber què hi ha dins del seu cor. I com anem a analitzar el gènere de cor? ». «L'orientació sexual és amb qui et fiques al llit. La identitat de gènere és qui ets quan te'n vas a dormir. » sóc Nicole