Damunt de l’herba, lleugera com cigne salmonat de cua estrafeta i coll llarguíssim; perfecta com ganxo la corba del teu genoll molsut ben acabada en bec de peu taronja i dits espessos com pestanyes. Damunt de l’herba, deia, olis meravellosos sobre fons ja preexistent en seva solidesa verd quadrada, aquesta dona. Ets tu. Oberta com cabdell nocturn en fresc de galeria. Et reconeixes? Complaença satisfeta en greix intoxicat fins a ocultar mirada. Els braços, escuts mòbils dels pits, alçats en el seu vermell d’insecte alcohòlic fins al rostre.