(Text del llibre en castellà) Aquest assaig té el mèrit d'haver estat el primer publicat en el nostre idioma que va tenir la valentia de defensar obertament l'homosexualitat, anant més lluny del que ha text en espanyol s'havia atrevit a anar fins aleshores. Però tot i això el seu autor, l'uruguaià Alberto Nin Fredes, ha estat durant dècades oblidat. Publicada el 1932 -que en un gran èxit de vendes-, l'obra pretén ser una resposta o un complement a l'Corydon d'André Gide, en què l'autor francès va voler defensar una idea de l'homosexualitat diferent de la que llavors estava en voga, en desacord amb la teoria de l'tercer sexe que en el moment era la més difosa. Tampoc Nin Fredes, en l'obra que aquí presentem, combregava amb aquesta idea imperant, però així i tot el llibre francès li resultava incomplet i poc convincent, pel fet que Gide no donava compte en les seves pàgines del seu propi estat psíquic i de el dels individus atrets per l'amor homosexual, "situant l'argumentació fora de la persona humana". Segons Nin Fredes havien d'existir raons molt profundes que feien que persones de gran nivell cultural, que no eren immorals, es veiessin obligades a seguir l'impuls homosexual. Buscant resposta, ell aposta per la tesi de Gregorio Marañón exposada en la seva obra Els estats intersexuals en l'espècie humana (1929) que sostenia l'origen endocrí de l'homosexualitat. Això per Nin Fredes va ser una veritable revelació: néixer homosexual era una cosa natural; uns homes neixen naturalment homosexuals com altres neixen naturalment heterosexuals. A aquesta explicació afegeix Nin Fredes la part central de la seva tesi, resumida en l'afirmació que aquest gènere de passió amorosa -la homosexualitat-, alhora heroica i romàntica, es donava predominantment en les minories selectes. Aquesta obra valenta i pionera, des de la seva publicació fa 86 anys mai havia tornat a ser reeditada.