(Text del llibre en castellà) Publicada el 1924, relata l'amor tràgic entre un sacerdot basc, Íñigo Deusto i un bell gitanet, Pere Miquel, el Aceitunita. A la figura d'aquest noi, expressió d'un amor impossible, es concentren inicialment tots els sentiments de bellesa, puresa i amor de l'sacerdot. Però aquest, influït per la sensualitat sevillana, va transformant-, perdent la seva innocència inicial i descobrint un pertorbador fons fosc, ambigu, en els seus sentiments cap a l'adolescent. El conflicte s'anirà accentuant amb la transformació emocional de el capellà i els canvis naturals, físics, que pateix l'adolescent amb el pas el temps, qui es va allunyant de l'ideal d'amor perfecte i platònic amb el qual el capellà vol enganyar-se, per transformar-se en una pertorbadora atracció física que a aquest li resulta inacceptable. El tema central, doncs, és l'amor, com a font de vida, passió i mort i, també, la manca d'acceptació dels propis sentiments, de la mateixa naturalesa.