(Text del llibre en castellà) El baró Wilhelm von Gloeden, fotògraf, i Constantino Kavafis, poeta, van ser contemporanis i van viure tots dos a la vora d'el mateix mar, sense que possiblement cap dels dos sospités l'existència d'l'altre. Tot i que el primer va néixer entre les boires de l'Bàltic i el segon en la lluminositat mediterrània, compartien algunes passions. La més important d'elles va ser el seu amor pels nois. El poeta va fer néixer algun dels seus més bells poemes de trobades amb xavals de lloguer a caus d'hotels sòrdids. El fotògraf va idear escenaris per immortalitzar la bellesa de bells nois sicilians, en fotografies d'aparent innocència, encara que carregades d'un erotisme real, en què posaven amb actitud invitadora, aconseguint, gràcies a la càmera, arrabassar a el temps aquella bellesa efímera. Com succeeix també amb els poemes de Kavafis, en els quals l'evocació d'un record permet reviure -com si observéssim una vella fotografia- una mirada de desig al carrer o una trobada precipitat amb un noi, ocorreguts dècades enrere, però que gràcies a la poesia aconsegueix arribar fins a nosaltres, hurtándolas també a el temps. Res millor, doncs, per il·lustrar els poemes d'un, que les imatges de l'altre, ja que totes dues ens parlaran del mateix, de desig homoeròtic, d'evocació de la memòria i d'ànsies per capturar un moment de bellesa per a la posterioritat. Aquest llibre conté 23 bells poemes homoeróticos de Constantí Kavafis, il·lustrats per un nombre idèntic de fotografies de Wilhelm von Gloeden.