(Text del llibre en castellà) Sinopsi No resulta exagerat afirmar que els antics romans van adorar l'amor atorgant-li la més alta consideració. Van cantar i lloar les excel·lències, a més de practicar totes les seves variants. L'amor va ocupar el centre del seu pensament, alhora que es va instal·lar al cor de la societat i es va manifestar en els seus costums. Relacionat inicialment amb el sagrat, a partir d'segle I l'amor es converteix en institució a l'multiplicar els seus ritus i representacions. Es barreja així amb assumptes d'alta política -n'hi ha prou de recordar a César, Cleopatra i Marc Antoni- i es troba fins i tot en l'arrel de la decadència de l'imperi, exemplificada, entre d'altres, per personatges com Messalina o Neró. Pierre Grimal analitza brillantment aquest aspecte tan poc estudiat de l'antiguitat, que permet aprofundir en la comprensió de la civilització romana.