En David, un jove acabat de sortir de la universitat, ha marxat del seu país sense saber ben bé què busca. Aquesta és la història de la seva entrada a la maduresa: un text narrat en primera persona a través dels diaris del protagonista al llarg de catorze anys crucials de la seva biografia—un període que ell anomenarà “el millor de la [s]eva vida” a més de la seva personal “temporada a l’infern”. A través d’una prosa dura i descarnada, tan incisiva en la introspecció com desproveïda en absolut d’afectació o sentimentalisme, seguim el narrador en el seu procés d’aprenentatge personal i vocacional: un trajecte aferrissat, de vegades inclement, a la recerca del propi desig que el portarà des d’un campus del Midwest nord-americà fins a Londres, d’allà a Barcelona, i després a Londres una altra vegada. Aquesta darrera ciutat, veritable coprotagonista de la novel•la, és una metròpoli on la soledat i l’alienació ho dominen tot; un lloc inhòspit, de locals sòrdids i relacions fortuïtes, del qual el narrador aspira a fugir però en el qual, finalment, acabarà descobrint el millor de si mateix.