(Text del llibre en castellà) No es recorda cap moment, cap lloc, cap perdut racó de la història en que les llegendes i les supersticions no s'hagin donat com un beuratge per fortificar la por i tonificar la submissió, però la veritat és que sota de la fantasia o l'escepticisme s'amaga un costat fosc, un inframón en què tot home té un mica d'humà i un molt de bèstia negra. Un lloc en el qual tota ànima tanca a un animal brutal que neix més enllà dels límits de la moral. És una característica de tot el que habita, de tot el que és, i que no distingeix entre mortals i déus. I fins i tot, aquells que viuen entre les dues esferes, els que sense ser humans tampoc són déus, aconsegueixen escapar d'aquesta marca de foc que anuncia destrucció. I ella no és una excepció. Denisse és una dona partida per la meitat. Medi humana, mig nephosis. Filla d'un acabalat burgès venecià i una dona amb ànima de lamia i sang de succubus, el que fa de Denisse una paria, un mestissa condemnada a no tenir un lloc en el qual habitar. El seu mestissatge li fa conèixer el que és la tendresa i l'amor, però també el que és l'horror, el que significa tenir les mans tacades de sang i el que pesa nedar contra corrent