Usada com a arma llancívola pels guardians de la moral o negada pels qui desitgen una imatge heteronormativa del col·lectiu, la promiscuïtat s'associa a conceptes com el pecat, el vici, allò brut i allò incorrecte. Mereixia ser reivindicada per fi sense culpa ni vergonya en històries que tracten amb humor allò que només és sexe. Perquè en la promiscuïtat entre adults de mutu acord hi ha dues raons per les quals viure val la pena: el riure i l'orgasme. A la recerca de totes dues coses transcorren trenta relats que, alhora, dibuixen en blanc i negre un complet mostrari marica d'usos i costums sexuals en les primeres dècades del segle XXI.