Editat per Sabina Urraca, Seismil narra sense arribar a una conclusió, assenyala a banda i banda sense que plana sobre ell el dit dictatorial de l'important, es desfà dels grans nusos dramàtics i ens mostra el dolor i el desconcert amb l'aparença que tenen en realitat: des de fora semblen una corda normal, la de la vida, donant-se. Quan el 2020 va interrompre les classes presencials, Sabina li escriu a una alumna. «Laura, he estat pensant i m'agradaria que continuessis el taller». Sense plans ni dates, a les palpentes, la Laura segueix furgant. Dos anys més tard, Sabina escriu: «Ahir a la nit vaig somiar que quedàvem a la porta del teu antic col·legi. En un moment jo em preguntava si hi hauria alguna manera d'impedir el curs de les coses des d'aquell viatge al passat on em trobava. Sentia unes ganes terribles d'aturar allò que podia estar per passar. Però, no sé com, en veure't entenia que el que jo volia evitar ja havia passat. Que ja no hi havia manera de tornar enrere». Tres anys després, el llibre s'ha acabat. Des d'aquest lloc tranquil al qual una puja per contemplar i entendre el que ha fet, la Laura escriu: «La vida és una muntanya alta de color blanc trencat disposada a ser pujada, baixada, rebolcada i tacada per paraules, afinitats i assemblatges». Sismil és la història particular d'una reconstrucció. Com quan t'entren lladres a casa. Mirant totes les teves coses tirades per terra sembla que una mirés la seva vida per primera vegada i estranya casa seva. Reflexiones sobre la teva història, sobre els que t'envolten, et preguntes qui ets i t'adones que tens al davant el camí llarg i treballós de pujar a una muntanya. «Els moments que recordo estan a trossos, imatges soltes que no aconsegueixo connectar. No trobo el fil, de vegades no sé què va venir abans i què després. Vaig llegir en un assaig del qual no recordo el nom que el nihilisme s'ha entès malament, que s'ha venut com una filosofia intensa per a adolescents que no creuen en res, però que en realitat el nihilisme és haver perdut el fil. El fil matern, el fil amb la infància, que és on trobem el que realment som i, quan connectem amb aquest jo, ens cau la màscara. Aleshores penso: si has perdut el fil, ja no podràs retirar la màscara? Si heu perdut el fil, com escriure d'una manera que no sigui fragmentada?».