Amb vint-i-sis anys, encara visc a casa del meu pare. La relació amb la meva família no és la millor, però qui no ha acabat mai a crits en un dinar de diumenge? Tampoc és que m'estigui anant gaire bé a l'amor. I tinc una feina precària en una cafeteria d'especialitat. Ho sé: trans, gai i barista; l'acudit es conta sol. En resum: el meu xicot m'ha deixat, la meva mare és morta, el meu pare es nega a veure'm com sóc, la meva tia és una trànsfoba i la meva cap és una nepo baby amb ínfules. Sí, ho has endevinat: això és una comèdia.