Un viatge sense tornada des de la festa clandestina dels anys setanta al crepuscle de l'amor i dolor sexual dels noranta. Pròleg de Maria Fernanda Ampuero. Publicat originalment el 1996, després de tatuar per sempre la literatura hispanoamericana amb paraules de so suau i furibund com a «sidari» o «loquerío», Loco afán dibuixa, en paraules del mateix Pedro Lemebel, «un fris arcaic on la intromissió d'un patró gai encara no havia posat la seva marca. On el territori nadiu encara no rebia el contagi de la plaga, com a recolonització a través dels fluids corporals. La foto d'aquell moment mostra un carrusel rialler, una dansa de rialles gorriones tan joves, tan púbers en la seva dislocada manera de rearmar el món». Boig afany. Cròniques de sidari explica el tràngol de boges, transvestits i colisses des de l'ominosa festa dels anys setanta a Xile al crepuscle de l'amor i dolor sexual dels noranta. «Ens imagino enamorades fins als talons d?un príncep amb VIH a l?Havana. Sorpreses a un balcó a Valparaíso imaginant alegries en lloc de dictadures. Cantant Baby amb Gal Costa a Ipanema. Plorant les amigues assassinades per la sida a les quals els seus pares van vestir d'home per al seu darrer vals. Ens imagino recorrent els carrers de Nova York amb una corona de xeringues, més reines que totes les reines de Stonewall», segons paraules de María Fernanda Ampuero al pròleg de la present edició.