Per què el poeta més internacional de la nostra llengua jeu encara en una fossa desconeguda? Com és possible que, com resen els seus anticipatoris versos, gairebé un segle després Lorca susurre «no em van trobar»? En el 90è aniversari de la seva mort, l'expert hispanista Ian Gibson publica aquesta crònica minuciosa que relata la seva visió personal sobre les causes, interessos i desinteressos que han portat a aquest silenci. Espanya encara manté abandonades en cunetes i fosses comunes a unes 115.000 víctimes del longeu i brutal règim dictatorial de Francisco Franco. El més estimat i plorat d'aquests desapareguts és Federico García Lorca, «passejat» l'agost del 1936 als afores de Granada als 38 anys. Sembla inimaginable que encara no sapiguem, gairebé un segle després, on jeuen les seves restes mortals. Aquest llibre és una crònica d'aquest oblit. L'any 2010, Ian Gibson va publicar el diari que va escriure, obsessivament, durant la primera i fallida recerca oficial del poeta l'any anterior, al municipi granadí d'Alfacar. La primera part reprodueix íntegrament aquell text desolador. La segona, inèdita, relata el que ha passat al voltant de la investigació durant els tres lustres següents. El fet que Granada, expressada per García Lorca amb més profunditat que per cap escriptor mai, segueixi sense revelar el seu darrer parador és vergonyós. Continuen desoint la petició formulada en la seva elegia per Antonio Machado, un altre andalús genial, al cap de pocs dies del magnicidi: Llaureu, amics, de pedra i somni, a l'Alhambra, un túmul al poeta, sobre una font on plori l'aigua, i eternament digui: el crim va ser a Granada, a la seva Granada!