Rocío Jurado ocupa un lloc irrepetible a la història de la cultura espanyola. Última baula entre les folklòriques clàssiques i primer d'una nissaga regeneradora, es va convertir en la frontissa que unia dues maneres d'entendre la cobla, el flamenc i la música en general. Alhora, la seva veu i la seva presència escènica van marcar el pas entre l'Espanya que sortia de la dictadura i la que feia els primers passos en democràcia. Feminista, aliada del col·lectiu LGTBIQ+, víctima de la censura franquista i, alhora, esposa de torero, mare abnegada i devota de la Mare de Déu de Regla, Rocío encarna com a poques les tensions entre tradició i modernitat, rupturisme i continuïtat, tant en la seva pròpia persona com en l'àmbit professional. Va ser, a més, una artista el magnetisme de la qual li va permetre connectar amb públics molt diferents i de diverses generacions. Vint anys després de la seva mort, vuit veus revisen la vigència del seu llegat, desgranant la seva trajectòria com a cantant, actriu, musa de la premsa del cor o referent queer, entre altres facetes. Una obra col·lectiva que certifica una cosa que ja se sap: Rocío Jurado és una icona pop immortal que, per molt de temps que passi, sempre serà La Més Gran. Edició i pròleg de Carlos Barea i amb col·laboracions d'Alberto Conejero, Lidia García García, Supremme de Luxe, Laura Fa, Machús Osinaga, Carlos García de la Vega i Marta Jaenes.