«D'entre la mala herba i el tedi va sorgir l'estranya criatura del riu i, des d'aleshores, els estius al poble ja no van ser els mateixos». En un petit municipi del sud de Terol, a principis dels 2000, dues noies es busquen cada estiu sense saber encara com anomenar el que senten. L'Esther té por del seu pare, del què diran i de convertir-se en «la brioixeria del poble». Clara somia estudiar a Madrid i rodar videoclips, encara que per fer-ho hagi de deixar enrere el riu, les argelagues i els blat de moro. Entre elles batega un amor intermitent, ple d'anhels i il·lusions, però també de silencis i distància. Al seu voltant, el vell Ventura —empleat de la botiga de pinsos i enamorat sense remei de la puta Margarida— les observa i protegeix. En aquest poble on ningú oblida i tot es comenta, la passió i la culpa s'entremesclen amb peixos de colors, cornamentes que guarden secrets i cossos que es transformen quan irrompen l'amor i el desig. La puta Margarida i altres flors del meu poble, de Cristina Armunia Berges, és una novel·la sobre l'amistat, el primer amor, el desarrelament. Una història on anar-se'n és tan difícil com quedar-se i on créixer comporta perdre alguna cosa per sempre.