Per l'autor de La península de les cases buides. Tot comença a la Barcelona de postguerra, quan una noia provoca accidentalment un fenomen que sumi la ciutat en una foscor total. La llum se'n va a Barcelona tot un dia, la solar i l'artificial. Només sobreviuen una subtil claredat que ningú no sap d'on procedeix i la resplendor del foc. Les Barcelones que han existit convergeixen i se superposen al mateix lloc: reapareixen edificis desapareguts i en sorgeixen d'altres del futur. En aquest territori on conviuen temps i mirades que no havien de coincidir mai, la ciutat queda desbordada per totes les seves èpoques.