El temps es va desdoblar, el meu ha quedat atrapat en un somni. Durant tot un any, mes a mes, vaig veure com t'esborraves. Els vestigis d'una quotidianitat en comú, els records d'una casa construïda minuciosament, l'avenç d'una malaltia que usurpa tot allò que es coneix, els viatges amb cotxe, amb avió, amb vaixell, però sempre de la mà. Tots ells cobren vida en aquests relats de vida i duel en què Lola Vega rememora "i alhora homenatja" la seva companya sentimental i els anys que van compartir.