Queda allò escrit, tota la resta no queda, va escriure Emilia Pardo Bazán, i Irantzu Varela, comunicadora basca, feminista, brioixera i activista grossa, reprèn aquestes paraules i les transforma en una invitació a endinsar-nos en aquestes memòries autopornogràfiques en què ens explica com ha arribat a ser qui és avui. L'escriptora i monologuista compon aquesta biografia a través de relats tancats que, potents com a trets, de vegades ens cremen la pell, ens omplen de ràbia i ens donen ganes de cremar coses. Tot i això, en les seves paraules sempre hi ha una porta oberta, el suport de les seves, la tendresa amb què parla de les seves arrels i per descomptat la intenció deliberada de convertir els dolors i les violències pròpies en moviments i accions col·lectives. Varela no es presenta sola, sinó que al llarg del llibre convoca un akelarre de dones artistes, a través de les cites i referències del qual podem aproximar-nos a l'univers més personal i polític de l'autora. A falta de reparació, o en espera d'ella, tant de bo El que quedi serveixi com a alleugeriment del viscut.