Un text descarnat i valent que anomena les coses pel seu nom. Un noi de 16 anys entra a l’habitació d’hospital on el seu pare està en coma, envoltat de màquines que el mantenen en vida. El noi sap que se n’ha d’acomiadar i que és l’última oportunitat per confessar-li tot allò que no li ha dit mai: la seva veritable identitat, amb la por i la vergonya que sempre ha sentit davant d’aquest home ara moribund. Jo era un noi és un llibre de dol, on el narrador explica al seu pare —i s’explica a ell mateix— tot el que va callar durant la infància i l’adolescència. Un viatge d’indagació a través d’escenes de la seva vida, que recorre l’arqueologia familiar: l’emigració de l’avi de Galícia al barri de la Zona Franca als anys cinquanta, la fàbrica de la SEAT, un pis malalt d’aluminosi, per finalment entendre la seva identitat i sexualitat. Un text descarnat i valent que anomena les coses pel seu nom —amor, odi, classe, desig, por— i que trenca la cadena de transmissió de masculinitat asfixiant i opressiva que uneix l’avi i el pare, el pare i el fill. «Jo era un noi és la constatació que la pròpia experiència, passada pel sedàs de la generositat i l’ambició esdevé el tipus de literatura que ens interpel·la sense relegar-nos únicament al lloc de l’espectador.» — Míriam Cano «Tan impactant com una esquerda profunda, que arriba directa als fonaments.» — Blanca Esteva