TORNA AMALIA. TORNA UNA MARE. El tancament d'un univers que ha conquerit més de 150.000 lectors. Quan sap una mare? Quant calla, quant diu, quant menteix? Mentre les mares viuen, els fills som fills per sobre de tot: més fills que germans, més que marits, més que pares. Pengem de les nostres mares com l'escalador del mosquetó, no importa l'edat, no importa la distància. Si fins i tot la seva mort manen els seus gens, després de la seva mort mana l'absència. «Si la mare em veiés…», «La mare estarà rient, segur», «Què en pensaria la mare?». Parlem amb elles quan ningú no ens mira, perquè sabem que hi són, encara que no les veiem. Sabem que són eternes. La tarda en què Fer, Emma i Silvia porten a urgències la seva mare, afligida del que sembla una lleu infecció, no imaginen que la vida ha disposat per a ells un escenari totalment inesperat. En sortir de l'hospital després del breu ingrés, el paisatge familiar és un altre: els tres germans es converteixen per força en fills i cuidadors mentre es preparen per a la possible orfandat que potser deixarà darrere seu un ésser tan excèntric i insubstituïble com Amalia . Amb la seva excel·lent prosa emocional, Alejandro Palomas tanca en gran mesura l'univers narratiu que va iniciar amb Una mare i que va continuar amb Un gos i Un amor, i que ens torna a mostrar amb un text intens, vibrant i ple de vida en la seva millor versió.