La «novel·la» és una cosa acabada, és a dir, morta. Estic intentant, com Klee, crear alguna cosa que tingui vida pròpia, que em pugui posar veritablement en perill, un perill de què em faig càrrec de forma voluntària. Les meves reflexions s'orienten al crim, viatges d'exploració increïbles, l'expressió com un acte extrem, algun excés de sentiment o un comportament que farà miques el patró humà. […] Aquesta novel·la és el guió per a accions futures al món real. Yonqui, Queer, Ayahuasca reconstruïen el meu passat. Aquesta novel·la és una temptativa de crear el meu futur. En cert sentit, és una guia de viatge, un mapa. William S. Burroughs Aquest llibre té el propòsit de retratar l'evolució de Burroughs fins assolir el seu estil madur. Llegint aquests textos es posa de manifest la transformació completa de l'estil directe de les dues primeres novel·les en una regurgitació maníaca, surrealista, voluntariosament repugnant i violentament purgativa d'imatges en aparença atzaroses. En aquests quatre anys crucials, 1954-57, Burroughs es va transformar en escriptor internant-se en territori literari inexplorat. El to deliberadament excessiu serveix com a exorcisme de quatre dècades viscudes en opressiu condicionament sexual i social i de la seva experiència en primera persona de la inesgotable lletjor i ignorància de la humanitat. Només en prescindir de qualsevol concepte de «mal gust» o repressió va poder alliberar l'instrument de la seva escriptura per explorar els paisatges de la Terra i de l'Espai a l'obra que va escriure al llarg dels trenta anys següents. Llegint Interzona en presenciem el començament. James Grauerholz