«Rareza silvestre, primera antologia de la poesia salvatge, de l'escriptura embruixada de Gemma Ríos, travesti cordovesa del sud, performer i escriptora de la translaserra argentina. Des d'allà clava a la ferida i arma el refugi, acompanyada de les seves que són també les nostres, les avantpassades d'una genealogia que parla des dels marges, just allà, al centre de tots: on crema. La selecció de poemes travessa els seus anteriors llibres publicats, Andrógina (Sudestada, 2021), La pluja arriba a tot arreu (Element Disruptiu, 2022) i El verí d'aquestes guaites (Sudestada, 2023), per desembocar en un escrit híbrid, espècie de crònica al·lucinada de Minerva, desdoblament de si.» —I. A. Fernández «Et vaig dir, no sóc fàcil nadó, és que tinc aquesta ànima abusada per les meves avantpassades i no tinc temps d'entendre altres. Necessito ser egoista perquè ningú abans ho va saber ser i em toca a mi, com aquestes gates guepardes que viuen en solitud. Elles deambulen a la nit per caçar i són tan ràpides que hi ha molt poca dada científica del seu quotidià. M'agrada que la natura es guardi alguns secrets que l'humà no arriba a desxifrar. Al misteri hi ha allò impredictible, com la nit, que serveix per ocultar o reviure les putes, les traves, els poetes i aquells cors sensibles que no poden amb la claredat del dia.» —Gemma Ríos