Aquest volum és la cristal·lització d'una vella idea: la de reunir els memorables Voltants que Álvaro Pombo va anar publicant setmanalment, entre el 1987 i el 1989, als faldons del suplement cultural que José Miguel Ullán dirigia al Diario 16. Una galeria de retrats d'escriptors a els que Pombo aguaita «un moment d'entrecreuament entre allò biogràfic històric i allò universal literari», mitjançant una tècnica impressionista i el precís ús de la caricatura amable, amb els quals aconsegueix resultats de gran agudesa i sovint divertidíssims. Hi apareixen «sèniors» com Juan Benet, Carmen Martín Gaite, el Duc d'Alba o Jaime Gil de Biedma; companys de la «nova narrativa espanyola», llavors acabada de sorgir, com Soledad Puértolas, Eduardo Mendoza, Félix de Azúa, Antonio Muñoz Molina, Just Navarro, Javier Marías, Vicente Molina Foix, Rafael Chirbes, Julio Llamazares o un joveníssim Ignacio Martínez de Pisón ; molts poetes, amb Pere Gimferrer al capdavant, i altres figures de la vida literària.