Una novel·la enlluernadora sobre els racons de l'ànima humana, sobre la fe, els dubtes, els enganys, els autoenganys i els desitjos inconfessables. Als setanta-dos anys, Juan Cabrera viu pràcticament enclaustrat amb els seus llibres en un petit pis del barri d'Arguelles. No és una cosa nova per a ell. Durant anys va estar confinat en un convent benedictí, del qual va sortir amb un indult especial d'exclaustració per a un profes de vots perpetus. Al claustre ja no aconseguia escoltar Déu, però potser la seva sortida també es va veure influenciada per la denúncia que va fer de tres novicis que va descobrir en una situació impròpia, o almenys llavors això li va semblar. Allunyat de la família, Cabrera rep un dia la visita del seu nebot Jaume, que, poc després, propicia la trobada entre el seu oncle i Antón Rubial, un dels novicis expulsats per l?acusació de l?exmonjo. Després de deixar l'ordre, Rubial va refer la vida i es va casar amb Petri, amb qui manté una relació complicada. Entre aquests quatre personatges s'anirà teixint una embullada xarxa de mitges veritats, manipulacions, desitjos de venjança i gelosia, amb enclaustraments voluntaris i involuntaris i una tensió creixent. Álvaro Pombo torna a demostrar el seu virtuosisme per retratar l'ànima humana i aborda en aquesta novel·la enlluernadora temes com la fe, els dubtes, la consciència moral, el perill d'avivar el passat i la mirada capaç de convertir una escena potser innocent en pecaminosa.