A l’era de Black Lives Matter, els textos de James Baldwin sobre la vida a Harlem, la novel·la protesta, el cinema i els afroamericans a l’estranger són tan poderosos avui com quan es van escriure per primer cop. Escrits durant la dècada de 1940 i principis de la de 1950, quan Baldwin amb prou feines tenia vint anys, els escrits recollits a Notes d’un fill nadiu capten una visió de la vida i el pensament Negres en les albors del moviment pels drets civils. Baldwin, un dels escriptors més captivadors i dels intel·lectuals més destacats d’aquella època, escriu com a artista, activista i crític social, indaga en la complexa condició de ser Negre als Estats Units. Notes d’un fill nadiu va inaugurar Baldwin com un dels principals intèrprets dels dramàtics canvis socials que s’estaven produint als Estats Units al segle xx, i moltes de les seves observacions han resultat gairebé profètiques. Les seves crítiques sobre temes com el paternalisme dels progressistes blancs o sobre l’obra del seu propi amic Richard Wright són irreverents i virulentes. També va ser un dels pocs escriptors de l’època que va abordar el tema de la raça amb una poderosa barreja d’indignació davant la flagrant violència física i política contra les persones Negres i una comprensió precisa dels seus opressors. Naturalment, aquesta combinació de crítica descarada i empatia poc convencional amb els lectors blancs va valer a Baldwin tantes condemnes com elogis. Aquest és el llibre que va consagrar la veu de Baldwin com a crític social, i continua sent una de les seves obres més admirades. Els escrits aquí reunits creen un esbós cohesiu de l’Amèrica Negra i revelen un retrat íntim de la pròpia recerca d’identitat de Baldwin com a artista, com a home Negre i com a nord-americà.