A la taula familiar no parlen de les persones trans, ningú no ens nomena en veu alta; a l'escola no existim; en l'amor som allò ocult; a les cicatrius som el que és repulsiu; als llibres no hi ha cossos com els nostres; en la infantesa som allò equivocat; a l'adolescència, l'abraçada negada, ia l'adultesa estem sols. Avui decideixo compartir una part de la meva història, amb les pors, amb els dolors, amb el desconeixement i amb la veritat que em va fer acceptar-me per poder convertir-me en qui sóc. Ho faig amb la il·lusió que aquests relats serveixin a algú per continuar resistint.