La figura de Pier Paolo Pasolini (1922-1975) brilla com un llampec a la cultura europea de postguerra. Poeta, assagista i cineasta, la seva libèrrima actitud intel·lectual li va permetre ser un comentarista lúcid, astut i compassiu de la Itàlia de la seva època. Va identificar molt aviat la hidra i va lluitar amb els seus tres caps: la manca de consciència social dels humils i vulnerables, el desarrelament traumàtic que va ser per a ells la modernitat, i la mentida institucionalitzada. Com ell mateix va afirmar, 'en temps de la mentida universal, dir la veritat és un acte revolucionari'. La poesia va ser per a Pasolini no només arrel i centre del seu projecte creatiu, sinó un exercici gairebé vertiginós de renovació i autocrítica. Amb La insomne ​​felicitat, el poeta Martín López- Vega ens ofereix una exemplar antologia bilingüe que inclou la totalitat de Les cendres de Gramsci (1957), potser el seu poemari més celebrat, així com una selecció representativa de la resta del seu treball, tant en friulià com en italià, inclosos títols fonamentals com Poesia en forma de rosa o Transhumanar i organitzar.