El 24 de novembre de 1970, Yukio Mishima, als quaranta-cinc anys, es donava mort ritual obrint-se el ventre per ser decapitat després per un amic. Deixava sobre una taula un tros de paper que deia: «La vida humana és breu, però voldria viure sempre». Aquesta cerimònia, alhora exemplar i terrible, li conduïa en certa manera al buit metafísic la fascinació del qual havia experimentat des de la seva primera joventut. Marguerite Yourcenar posa tota l'agudesa de la seva intel·ligència al servei d'aquesta singular aventura humana, que endevina alhora propera i estranya a Mishima o la visió del buit. La seva anàlisi s'organitza al voltant dels moments essencials de la vida i de l'obra de Mishima: el rerefons biogràfic i les confessions d'una màscara; els primers llibres següents; El mar de la fertilitat; els anys de desassossec que impulsen Mishima a remodelar el seu propi cos; el rerefons polític, l'acció i l'obsessió del seppuku; la mort.