Demà ja no parlarem de res és una indagació introspectiva sobre les complexitats de les relacions humanes al món contemporani. A través dels ulls de Mar, la novel·la ens endinsa en la seva relació amb Lorena González, caracteritzada per la inestabilitat emocional, les tendències autodestructives i una renuència palpable al compromís. A mesura que avancem, el relat desentranya la lluita interna de Mar, que busca comprendre, perdonar i trobar equilibri en una relació tenyida de toxicitat. La narrativa s'entreteixeix amb poemes escrits per Lorena, intensificant el misteri al voltant de la seva identitat i accentuant la travessia emocional de Mar a una Barcelona on les drogues ofereixen una fuita efímera d'una realitat desoladora. Al llarg del relat, l'ansietat de Mar es manifesta no només en les interaccions, sinó també en diàlegs introspectius amb el seu psiquiatre, intentant desentranyar i expressar el caos intern. S'aborden temes foscos, com ara la violència en les diverses formes i referències a l'ansietat, el suïcidi i la bipolaritat. Tot i això, la presència de Joana a la vida de Mar cap a la segona part de la història aporta un raig d'esperança, mostrant que, malgrat el dolor, pot existir redempció i nous començaments als llocs més inesperats.