«Quina bella rebel·lia! Quina bella valentia ser feliç!» La història de la Isabel i la Laura arrenca als anys cinquanta per arribar fins als nostres dies. Un passeig des del blanc i negre de la dictadura fins al multicolor segle XXI. Un trajecte des dels locals de la Secció Femenina en una petita ciutat provinciana fins al barri de Chueca i la bulliciosa Movida madrilenya. Dues dones educades en un món que va deixar d'existir quan ja eren a la seva maduresa. La novel·la ens mostra els dubtes que van albergar, els temors, les esperances, les renúncies amb què van afrontar les seves relacions sentimentals tantes dones de la seva generació. Però "Diuen que t'he estimat tant" és, abans de res, la història d'un valent canvi personal. Potser és el més difícil d'abordar. Escrita amb gran sensibilitat, ens permetrà evocar de manera rigorosa els canvis que la societat espanyola va experimentar des de la negació i el càstig de qualsevol conducta transgressora a l'aprovació de lleis protectores de l'amor sense etiquetes. Mar Moreno, després de ser finalista el 2019 del Premi Andalusia de la Crítica amb "El dia que ens obliguin a oblidar", i guanyar l'ICUE Negro 2022 gràcies a "No saps mai qui truca", ens enlluerna amb una narrativa tan romàntica com reivindicativa, tan conciliadora com rotunda en la defensa de la llibertat per estimar, per viure sense jous ni amos. Sens dubte, la seva ficció més personal i commovedora. "Si alguna cosa caracteritza Mar Moreno és el tipus d'històries que ens explica, històries que fan reflexionar el lector, que aconsegueixen remoure sentiments en el més profund". MARIA CRIADO, Anika entre llibres