Álvaro Retana, que es va autoproclamar l'«escriptor més maco del món», sempre va tenir clar que el més important era que es parlés d'un, sobretot si era per mal. Mestre de la ploma irònica i frívola, de l'homoerotisme i l'astracanada, va ser un dels grans escriptors espanyols de la primera meitat del segle XX, caigut en l'oblit amb els anys. Injustícia imperdonable que aquesta nova edició de Les «boges» de postí i El foc de Lesbos, per primera vegada en un mateix volum, pretén reparar. Amb les seves equilibrades dosis d'humor i desenfat, les novel·les de Retana van tenir una acollida excel·lent als anys vint i trenta, mostrant una Espanya que respirava els aires de modernitat procedents d'altres països europeus. Els protagonistes d'aquestes comèdies d'embolics —els noms dels quals ocultaven majoritàriament personatges coneguts del cercle de l'autor— eren estetes decadents, artistes sicalíptics, escriptors galants i, sobretot, aristòcrates llibertins que posaven a prova els codis morals vigents. Un miratge de llibertat que s'esfumaria amb l'esclat de la Guerra Civil i la dictadura de Franco. Les «boges» de postí i El foc de Lesbos són dues novel·les que retraten amb coneixement de causa l'ambient gai, lèsbic i bisexual durant els feliços anys vint. Les dues obres presenten una successió d'escenes esbojarrades on campen a plaer els més diversos ambaixadors del tercer sexe, transformistes que causen sensació als teatres madrilenys i marqueses enganyades per les seves nòvies i amants; personatges precursors de l'estètica camp i festiva d'autors com Eduardo Mendicutti o Luis Antonio de Villena i cineastes com Pedro Almodóvar. Com conclou Dimas Prychyslyy al pròleg a aquesta edició, «tota llegenda mereix ser adornada. Retana, sens dubte, fa molt de temps que ho és».