Apaleada, violada, marginada; insultada, temuda i cremada. La bruixa, personatge col·lectiu que recull la història de les dones des de l'Edat Mitjana fins a les albors de la Contemporània, és la reivindicació del paper de la dona a la història. Jules Michelet, en una època que fa pudor de misogínia, fa per transgredir la limitació dels prejudicis i creences socials del seu moment oferint un dels elements que desencadenaran la teoria feminista. En aquest assaig, que es llegeix com una novel·la, el gran historiador de França i la seva Revolució ens ofereix una nova manera d'apropar-nos al passat. Aquesta perspectiva suposa un compromís per contemplar-ho des d'aquells que van ser exclosos de l'anàlisi històrica, en aquest cas les dones dissidents –les bruixes–, fent-les no només protagonistes del relat, sinó també agents essencials de l'emancipació i potenciadors de la llibertat i el progrés. Al pròleg a aquesta edició commemorativa, Ariadna Akal es confessa néta d'aquelles bruixes que van escapar a la caça i crema, i ens convida a reivindicar-nos dissidents, temptant-nos a participar en un aquelarre que impliqui endinsar-nos en aquelles regions que romanen fosques en la història