La filosofia va canviar de rumb amb l?obra de Michel Foucault. El pensament ja no s'ha d'enlairar en una pirueta cap a les idees ni buscar a l'interior de les coses una manera. Tampoc no ha de recórrer la complexa dialèctica d'allò concret a allò abstracte ni seguir el camí de les relacions socials. Per a Foucault tot era més senzill: la filosofia s'ha de tacar les mans, excavar cap al subsòl, ha de ser una arqueologia capaç d'historizar i diagnosticar el present en què vivim. Per assolir el seu objectiu, aquesta arqueologia fugirà d'universals, claus d'intel·ligibilitat o nocions prèvies i analitzarà pràctiques i discursos que constitueixen el fonament dels règims de poder que ens oprimeixen. Aquest projecte, amb la història de la sexualitat, se centra en les condicions sota les quals es van formar els sabers, els sistemes de poder i els subjectes de la sexualitat. Al primer tom, La voluntat de saber, Foucault desgrana la societat victoriana per trobar la literatura eròtica, la confessió, la medicina, l'antropologia o la psicoanàlisi, per citar alguns elements, la genealogia de la nostra sexualitat. Aquesta història ens va descobrir que la sexualitat aliena a allò normal no ha de ser una justificació de la marginació social o l'exclusió política, sinó que pot i ha de ser una de les principals barricades des d'on iniciar una rebel·lió genuïnament emancipadora.